L’última roda de premsa de les arribades de la Barcelona World Race fou la més multitudinària. No només per l’estimació que ha despertat l’última embarcació de la regata, sinó per la projecció mediàtica que ha tingut el projecte de l’ONG Educación Sin Fronteras. Albert Bargués i Servane Escoffier han aportat amb el seu carisma l’ingredient definitiu per a la seva popularitat.

L’arribada de l’Educación Sin Fronteras marca algunes fites rellevants: Albert Bargués i Servane Escoffier són la parella que durant més temps han conviscut en el mar en regata al voltant del món, i la segona en fer-ho sense escales, després de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall. Més de 109 dies a mar permeten treure conclusions al respecte i desmitificar algunes idees:

“Som dues persones que han coincidit per desenvolupar un projecte comú- va comentar l’Albert –però això no vol dir que seguim estant junts quan això s’acabi. Som com l’Armstrong, l’Aldrin i en Collins, que després de viatjar a la Lluna, cadascú va anar per la seva banda. Per descomptat que hem tingut moments d’enfrontament, però els hem solucionat i no han perjudicat el ritme de l’embarcació.”

La Servane va fer broma quan va respondre sobre els problemes de convivència: “Quan tens un problema amb una altra persona en un espai tan reduït, pots fer tres coses: sortir i fer tres voltes a coberta, i després mirar de parlar-ne amb el company, també pots pujar al pal i aïllar-te allà dalt o agafar la maneta del winch i bufetejar-lo. Evidentment, la primera és la millor.”· L’Albert també ha estat irònic en aquest tema: “No som persones de caràcter colèric, si ho fóssim –ha dit en broma- segurament hagués tornat un de sol...”

Per a la Servane, el antídot per als problemes de convivència ha estat tenir clar els objectius comuns: “Hem tingut moments difícils, és lògic, però els hem superat perquè teníem clar l’objectiu, que era acabar la regata. També hem passat moments magnífics, per descomptat, però l’objectiu comú sempre ha estat present i el balanç final ha estat molt positiu.” La navegant de Saint-Malo ha dit en broma: “Com vols no tenir moments difícils i problemes quan el Pare Noel et deixa els regals a Saint-Malo i tu ets a l’altra punta de món?”

Tant l’Albert com la Servane eren conscients de la limitació que suposava regatejar amb una embarcació dues generacions més antiga i amb tant poc temps per preparar-se. “És un vaixell magnífic- comentava l’Albert –però amb poc vent pateix molt. Tampoc vam tenir temps de preparar-lo bé i vam sortir a acabar la regata, fos com fos, i ho hem aconseguit. Anar els últims no ens feia patir gens ni mica, ho teníem molt clar...¡Jo més aviat patia per vosaltres, que ens estàveu esperant!”

La regata del Paprec-Virbac 2 els ha impressionat molt: “En Jean-Pierre i en Damian han fet una regata excepcional, sense errades i amb un vaixell magnífic- ha comentat la Servane. Han estat uns grans guanyadors.”

Quan li han preguntat a la Servane sobre les qualitats de navegant que ella destacaria de l’Albert, la regatista bretona ha senyalat que és un “manetes”: “Jo amb el tornavís faig molt poques coses. L’Albert sí, és extraordinari quant al coneixement mecànic de tots els sistemes de bord. Sap molt bé com evitar que les coses es deteriorin i després sap arreglar-les, és fantàstic. Un exemple: un dels moments més difícils de la regata va ser quan, en acostar-nos a Hornos, el pilot automàtic va deixar de funcionar. Jo em vaig amoïnar molt, ja m’imaginava que hauríem de parar, però mentre jo estava passant por a la canya, l’Albert ho va arreglar en poca estona. A més, l’Albert té una virtut molt important al mar: té molta paciència.” .

L’Albert ha destacat l’esperit d’aprenentatge de la Servane: “És impressionant les ganes que té d’aprendre i ¡com aprèn! Té una capacitat extraordinària d’assimilació i una constància increïble: es passava hores davant l’ordinador, per exemple, mirant d’entendre tot el que feia referència a la tàctica i a les prediccions meteorològiques; aquestes qualitats i la seva joventut li auguren una magnífica carrera. Sens dubte, serà una gran navegant.”

A les preguntes sobre la gran quantitat de problemes tècnics que inevitablement genera una regata al voltant del món, l’Albert ha fet un gir inusual en les declaracions que en acabar una regata fan gairebé tots els navegants :”Per què sempre s’ha d’estar parlant de les avaries? Crec que és una mania que tenim els navegants. Estic fart d’aquells llibres de vela en què només parla de problemes i com resoldre’ls. Jo, quan llegia aquests llibres anys enrere, pensava: ‘És que els navegants no s’ho passen mai bé?’ És clar que hi ha problemes a bord, però el més important és l’actitud amb què els afrontes, no els problemes en sí; si vols passar-t’ho bé, acabes passant-ho bé, i això és el que m’agradaria comunicar-vos: els moments màgics amb els albatros, les ones gegantines, els cels lluminosos. Per què us he d’explicar com vaig arreglar el pilot o el generador? Prefereixo explicar-vos el primer.”

La Servane té clar que el seu futur serà la navegació oceànica: “Vull fer una Vendée Globe, tant de bo trobés patrocinador. El format de la Barcelona World Race és fantàstic, fer la volta al món en doble és extraordinari ja que t’obliga a compartir i això t’ensenya.”

Per a l’Albert, la Barcelona World Race ha suposat tancar un llibre en la seva vida: “No faré una Vendée Globe. No sóc un col·leccionista de voltes al món. Ja n’he fet dues i aquesta culmina un somni que ha estat una part important de la meva vida durant els últims 20 anys. ¿Una altra Barcelona World Race? Potser sí, qui sap... Però hi ha altres coses a la vida... ara sento la necessitat d’escriure i ho faré. No només he passat pàgina, sinó que he tancat un llibre.”

L’Albert ha fet referència a un moment molt especial que, segons ell, podria resumir la part més satisfactòria de la seva experiència: “Quan mirava l’estela que deixava el vaixell per la popa i com aquesta es tancava desapareixent, pensava: no queda res. ¿Quin sentit té aquesta volta al món? Després vaig pensar: “El nom del meu vaixell, Educación Sin Fronteras, li dóna sentit”. En el món hi ha més de 70 milions de nens que no saben llegir ni escriure, i aquesta ignorància no els dóna la possibilitat de triar i els fa esclaus. Aquesta regata ha implicat el 0,6 % del temps que he viscut fins ara i vull passar, com a mínim, aquest temps en el futur dedicat a lluitar contra aquesta ignomínia. Aquesta és la millor experiència que us puc explicar.”